Motius per a l’abstenció
Publicat per salibarri a 19 Agost, 2007
Després de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya i als ajuntaments el que a mi em va quedar clar és que moltes persones no han trobat en aquest sistema polític una expressió de la seva voluntat en un partit polític, tal com seria esperable d’acord amb el sistema polític vigent.
I això ho dic simplement analitzant per sobre els resultats: mai hi havia hagut en unes eleccions un percentatge de vots en blanc tan alt, sinó que els nuls també han augmentat i en general tots els partits extraparlamentaris han augmentat.
Però, per mi, el cas més destacable ha estat l’abstenció, les persones que per diversos motius no vam anar a votar. Aquí pretenc explicar d’una forma una mica més organitzada els meus motius per a l’abstenció. Bàsicament crec que la democràcia, tal com l’entenem actualment, facilita que les persones més implicades a nivell social no tractin els temes realment importants (com ara les hipoteques, l’habitatge, problemes laborals, etc.). En comptes d’això, el debat polític ens situa en un context dialèctic que ens porta a discutir una i altra vegada sobre temes viscerals, com la pretesa distinció esquerra/dreta, l’homosexualitat, la religió, la immigració, la llengua, el nacionalisme, etc. Temes que és difícil d’abordar des d’una perspectiva racional, i que permeten generar un debat indefinit, tan indefinit com estèril.
La democràcia formal legitima tot el sistema polític, aquest que el mateix Chomsky explica que ens converteix en espectadors d’un gran teatre on els nostres polítics i els qui ells han nomenat a dit gestionen els diners que ens han recaptat a la força, diners que cada cop són més, i sense cap possibilitat de control real per part nostra.
Per posar-ho d’una forma succinta (cada punt mereixeria un text llarg específic per a ell) enumero els que per a mi són els principals problemes de la nostra democràcia, i que són el motiu pel qual jo no vull assistir a les urnes:
- llistes tancades
- inexistència de consultes populars vinculants
- sistema de finançament de partits
- llei D’Hont
- llei de partits
- negligència dels vots en blanc
- les circumscripcions electorals
De cadascun d’aquests temes se’n pot parlar a bastament. Però es pot argumentar fàcilment que tal com és aquest sistema polític nostre, difícilment el sistema de partits canviarà. És molt difícil que un partit nou entri al Parlament, malgrat que aquest cop ha passat, però és un fet gairebé insòlit. Vivim en la il·lusió d’una alternança política, però jo no veig que hi hagi una alternança política real amb els partits presents als Parlament, després d’analitzar detingudament la informació que ens han fet arribar. Canvien certes formes, algunes polítiques, però us asseguro que els bancs cada any continuaran multiplicant els seus comptes de resultats.
Tot això em porta a pensar que jo no vull participar en aquest joc. Anar a votar és legitimar-lo, i jo no vull que es faci en nom meu mantenir tota aquesta classe política que ens escura les butxaques, que ens controla, que desconfia de nosaltres, que crea unes lleis per perpetuar-se i evitar l’alternança real, i que gestiona els nostres recursos d’aquesta manera tan -com a mínim- ineficaç.
